4 errors en el contingut de l’antic CAP

4 errors en el contingut de l’antic CAP
Temps de lectura: 8 minuts

L’any 2008-09 vaig completar el CAP a l’ICE de la Universitat de Barcelona. Mirat amb retrospectiva, després de dotze anys amb formació superior, experiència en l’àmbit de l’ensenyament, i moltes lectures en l’àrea de la psicologia cognitiva i educativa, puc afirmar que el contingut va ser inapropiat i deficient, i explico les raons.
Personalment, el CAP no em va donar els suficients recursos o coneixements per enfrontar-me a la meva professió docent amb confiança i, sobretot, amb la capacitat de prendre decisions pedagògiques fonamentades i de poder argumentar-les. Vaig acabar el CAP amb la sensació que la professió docent és una habilitat que es desenvolupa amb els anys a força d’acumular experiències i tècniques mitjançant la metodologia trial and error. Et sentiries segura si una metgessa que t’ha de curar un èczema no sap quin remei proposar-te sinó que està provant una d’entre diverses opcions de manera aleatòria? O si portes el teu cotxe a un mecànic perquè els frens no funcionen bé i aquest va provant diferents solucions fins que arriba a la correcta? Definiries aquestes persones com a bons professionals? Personalment, jo no, i així és com em vaig capacitar per a treballar a l’educació pública.
Després d’un màster i moltes lectures sobre el tema aprenentatge i ensenyament, de manera retrospectiva considero que els continguts que cobria l’antic CAP presentaven les següents deficiències.

Enfocament en àrees complementàries a l’ensenyament

La majoria de les classes que vaig fer no cobrien temes com la memòria, el cervell humà, l’atenció, la motivació, o l’avaluació, sinó tasques que una docent ha de fer a part d’ensenyar la seva matèria, com per exemple com dissenyar tutories, com organitzar les reunions amb els pares, com cuidar la veu, o com gestionar una classe (classroom management).
No dic que aquests temes no siguin importants, perquè constitueixen una part important de la feina de professora. Però van rebre un pes molt més gran que la tasca d’ensenyar de manera efectiva i eficient.

Recull d’anecdotaris

Els meus professors eren professors i professores en actiu i amb una gran experiència, grans professionals motivats, motivadors i experts que compartien el seu temps i el seu coneixement amb nosaltres. Tanmateix, les seves classes eren una col·lecció d’anècdotes vàries on explicaven quines estratègies els havien funcionat i quines no. Repeteixo, no li trec importància a aquesta tècnica, però un programa de capacitació docent no es pot basar principalment a explicar anècdotes.

Cap menció a les teories de l’aprenentatge

Relacionada amb el punt anterior, les anècdotes no acompanyaven o exemplificaven l’aplicació pràctica d’una teoria. Vaig acabar el CAP sense conèixer cap teoria d’aprenentatge i sense poder explicar ni nomenar cap concepte de la psicologia cognitiva. Com John Sweller ha dit,

[W]ithout an understanding of human cognitive architecture, instruction is blind.

John Sweller, The ACE Conference 2017

Actualment, la Cognitive Learning Theory (CLT) és la teoria d’aprenentatge més acceptada per la comunitat científica, perquè explica precisament això, com el cervell humà processa la informació i, el més important per a una professora, una sèrie d’experiments ben dissenyats han provat que es pot implementar a les classes de manera efectiva i relativament senzilla.

Nul·la atenció a l’evidència científica

Estretament lligada amb els dos punts anteriors, durant les classes que van conformar el programa vaig rebre una sèrie de consells que els meus professors, repeteixo, professionals com la copa d’un pi, van usar amb èxit. Tanmateix, no vaig rebre cap informació sobre estratègies i enfocaments amb resultats empíricament provats. No vaig llegir ni un article, ni un llibre que recollís l’estat de la investigació en temes d’aprenentatge fins al moment. De fet, no va ser anys després, quan vaig fer un màster per emplenar les llacunes de coneixement que tenia, que vaig descobrir que es pot comprovar empíricament l’efectivitat d’una metodologia, d’una estratègia o d’un instrument mitjançant experiments.

Afortunadament, ara sé que al darrere de qualsevol decisió pedagògica pot haver-hi un conjunt d’evidència científica que la sosté o la descarta. Malauradament, aquest enfocament no el vaig rebre durant la meva capacitació pedagògica.

En resum, quan vaig acabar el CAP la meva opinió sobre la professió docent era que es basava en intuïcions, consells que a altres companys els van funcionar, i una mica de sentit comú. Afortunadament, ara sé que al darrere de qualsevol decisió pedagògica pot haver-hi un conjunt d’evidència científica que la sosté o la descarta. Malauradament, aquest enfocament no el vaig rebre durant la meva capacitació pedagògica.
Quin és el teu cas? Coneixes la Cognitive Load Theory? Saps explicar en quins principis et bases per escollir una tècnica o una altra? Pots enumerar quins conceptes tens en compte a l’hora de dissenyar una classe o un material? I sobretot, quina va ser la teva experiència amb el CAP?

Photo by NeONBRAND on Unsplash
Share this

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.