Com crear exàmens online a prova de còpies (I): Aspectes tecnològics

Com crear exàmens online a prova de còpies (I): Aspectes tecnològics
Temps de lectura: 7 minuts

Sembla que algunes universitats han confirmat pràctiques fraudulentes per part dels estudiants als exàmens online, com p. e. pagar una altra persona per tal que faci l’examen o reunir-se un grup d’estudiants i resoldre’l de manera conjunta.

El primer que cal dir és que la picaresca dels estudiants ha existit sempre. Als exàmens presencials on seuen més de cent alumnes, és molt probable que alguns alumnes intentin diferents tècniques per copiar. Parteixo doncs de la base que la seguretat total no existeix en aquest context, però existeixen estratègies, unes més cares que altres, que es poden aplicar per reduir el risc que els estudiants copiïn a un examen online. Les següents inclouen estratègies tecnològiques que impliquen un software o una configuració determinada de l’eina emprada per crear el test online.

Declaració d’honestedat

Les estudiants han de confirmar que completaran l’examen sense violar cap norma de la universitat per tal de poder entrar a l’examen. Pot semblar un pèl naïf, però és una manera de fer-les responsables, i en combinació amb altres mesures pot ser una solució econòmica i efectiva.

Preguntes i respostes aleatòries

La majoria d’EVA (entorns virtuals d’aprenentatge, com Moodle o Blackboard) ofereixen aquesta funcionalitat. D’aquesta manera, cada estudiant fa un examen diferent i, en el cas que la pregunta sigui la mateixa, les opcions a), b) i c) són diferents. Això fa complicat rebre una resposta ràpida al grup de xat per a una pregunta com “Quina és la resposta de la pregunta 5?”, perquè la pregunta 5 és diferent per a cada membre del grup, i l’opció a), b), o c), també.

És important dir, tanmateix, que crear un banc de preguntes prou gran per a generar diferents tests implica molt de temps, o una bona col·laboració i organització entre docents d’una mateixa disciplina.

Restricció de la navegació

Les EVA més robustes permeten igualment configurar un test de manera que l’estudiant no pugui avançar-hi o retrocedir-hi de manera lliure. Algunes funcionalitats inclouen:

  • prohibir tornar a una pregunta anterior un cop s’ha respòs
  • obligar a respondre una pregunta abans de continuar.

Límit de temps

Si s’estableix un límit de temps per a completar el test online, i es combina aquesta limitació amb alguna de les mesures anteriors, una estudiant s’ho pensarà dues vegades abans de preguntar al grup de xat o a una amiga experta, perquè això pot causar que no completi el test i la nota sigui pitjor que si hagués deixat la pregunta en blanc o l’haguera contestat incorrectament.

Bloquejar el navegador

La majoria d’EVA permeten instal·lar un plugin que bloqueja que els alumnes obrin pestanyes noves o facin captures de pantalla.

Establir les adreces IP per accedir al test

L’adreça IP és l’adreça que identifica el punt des d’on una persona es connecta a la xarxa. Amb l’ajuda del servei d’informàtica, és possible establir des de quines adreces IP és possible accedir al test. D’aquesta manera, si saps que les teves estudiants resideixen a Catalunya i no han justificat que completaran l’examen fora, és possible limitar els punts de connexió. Fins i tot podries demanar els alumnes l’adreça IP des d’on es connectaran (aquesta informació no vulnera cap aspecte de la privacitat i es pot consultar a la majoria d’EVA), i acceptar només aquestes adreces.

Un aspecte positiu de la petita revolució en l’educació que la Covid-19 ha causat és la constatació de les conseqüències que comporta una inversió deficient en educació.

Configurar l’accés a la plataforma a través de VPN

Una VPN consisteix a una xarxa privada virtual, que allotja serveis, plataformes o aplicacions que una empresa o institució vol fer accessible als treballadors remots, però assegurant al mateix temps que és invisible o inaccessible per a qualsevol persona que no disposi de les credencials corresponents.
Per accedir a una VPN, una institució pot requerir no només un nom d’usuària i contrasenya, sinó també un codi únic que s’envia al mòbil de la usuària i que caduca al cap de pocs minuts. Això dificulta que una persona diferent de l’estudiant completi el test.

Software de proctoring

Aquesta és la solució que requereix una inversió econòmica més gran. Aquests programes fan fotografies de l’estudiant mentre està fent l’examen en diferents intervals, o reconeixen els trets facials dels participants. Alguns d’aquests programes necessiten que una persona comprovi que efectivament les fotografies preses corresponen a la cara de l’estudiant, i d’altres realitzen aquest mapping de manera automàtica.

Dissenyar i construir un bon curs online no és difícil, però no és tan senzill com replicar les pràctiques i metodologies de la modalitat presencial a un entorn online. Igual que una escola és a dins d’un edifici físic amb portes i una certa seguretat, una plataforma d’e-learning ha d’estar allotjada a un lloc on només persones autoritzades puguin entrar. A més, cal conèixer molt bé no només l’eina utilitzada per crear el test online, sinó també les possibilitats que les tecnologies educatives ofereixen actualment. Tot això requereix temps, personal qualificat i, per tant, una certa inversió econòmica, i no implementacions improvisades. Un aspecte positiu de la petita revolució en l’educació que la Covid-19 ha causat és la constatació de les conseqüències que comporta una inversió deficient en educació.

Photo by Markus Spiske on Unsplash
Share this

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.